Paisatge de platja, costa de València, últims barracons d’esplai i restauració, anteriors al seu derrocament i plantejament urbanístic de la zona. Amb seguretat platja de la Patacona. Barracó de platja: clàssic berenador o Baret enfront del mar, conformat de diversos volums de creixement adequats a les necessitats i demandes d’espai amb zones de cobert de protecció solar i de mínim enjardinament sobre l’arena de la platja, a pocs metres de l’aigua. L’escena va atraure àmpliament Francisco Sebastián, fins a l’extrem de dedicar-hi una àmplia sèrie de treballs pictòrics, característics del seu quefer a l’aire lliure. L’obra està en perfecte estat de conservació.

Obra prototípica, entre les realitzades en el període de 1974–1978, sobre la temàtica paisatgística de les platges valencianes (Patacona, Malva-rosa, El Saler o Alboraia). La composició d’aquesta peça, com les relacionades, solen jugar amb unes proporcions que l’artista inverteix segons el cas i que solen atorgar a la claraboia les tres quartes parts de l’espai del quadre, invertint aquests termes per a donar-li-les a la representació de la terra i l’arena, en altres casos. Obra madura, en la qual s’aprecien clarament els aspectes més innovadors de la pintura de l’artista i la seua aportació diferenciada a la pintura valenciana de la segona meitat del segle XX.

Pinzellada àmplia i segura, empastada i opaca, a la terra, i densa, però transparent, en la celatge. Plans blancs elementals, amb lleus ombres quasi traslluïdes, dibuixen una estructura arquitectònica, que reflecteix una potent llum tamisada per la subtilesa del color. La importància del tractament de la llum és essencial a l’obra d’aquest autor. Lluminositat extrema, en la que l’alt contrast amb l’ombra queda sempre magistralment dulcificat, sense perdre un àpex de la seua potència, gràcies a la transparència de les ombres.

Formalment és una obra en què coincideixen aspectes tècnics que relacionen la seua obra anterior amb el seu treball futur i poden fins i tot apreciar-s’hi els seus senyals d’identitat. Pinzellada més curta i enfosquida a la terra i més curta encara sobre els plans que referencien el barracó, que preludien el seu tractament estilístic posterior a les obres paisatgístiques sobre les terres volcàniques de Lanzarote. Aparició de la textura de la tela, fregats i rascats, que després de la seua etapa dedicada a l’illa tornarà a aplicar sobre les abstraccions, ja en el record, de les aproximacions focals a detalls, novament de barracons de platja, a finals dels 90 i que pinta a partir de diferents revisitacions d’obres com la que ens ocupa.

Parets blanques en les que el sol, el vent, l’aigua i el salnitre han escrit la seua història i desposseeixen del superficial la primera capa de pintura, per deixar-nos amb la textura de la fusta i la potència de la pintura, resistent en els buits. També un acostament des de la figuració a l’essència de l’abstracció, que en obres posteriors aproximarà el seu pla d’enquadrament fins als detalls més insignificants dels elements compositius. Un joc en què, per una banda amplia el detall, quant a focus d’interès i, d’una altra, l’abstrau del total amb un tractament exclusivament pictòric, allunyat de la seua representació. Sens dubte, en aquest conjunt de treballs defineix la seua pròpia iconografia, enfront d’altres concepcions figuratives de platges, pròpies d’altres pintors coetanis i precedents.

Obra interessant i de referència temporal i estilística dins del conjunt pictòric de l’artista. Denotacions formals i temporals en un paisatge desaparegut, quant a la seua representació i que converteix la imatge en testimoni d’una història pròxima passada del nostre entorn més pròxim. Referències plàstiques, en les quals conflueixen els processos més determinants de l’artista, com innovador d’un paisatgisme que venia esgotat dels processos creatius de finals del xix i principis del segle xx, acostant la pintura de paisatge als processos creatius de la modernitat.