L’obra presenta un cap de perfil, mirant cap a la dreta, amb una lleugera inclinació cap amunt per transmetre la sensació que el subjecte està prestant atenció a alguna cosa o a algú. La franja de pàl·lid cutis que queda a la dreta, una taca espessa d’oli que obvia les faccions de la cara, contrasta entre el fons fosc i el pèl de la figura. La major part de la superfície pictòrica correspon al cabell, que podria estar recobert per algun tipus de malla o vestimenta sense determinar, que rep un tractament de grafisme quasi cal·ligràfic, molt gestual, suggerint un ris estret del cabell. La composició remet a la pintura italiana del Renaixement i, encara que recorda a algun dels retrats del ferraresc Borso d’Este, no presenta el mateix perfil de nas aguilenc. El gest d’atenció del personatge justifica que es tracte més probablement d’un fragment d’una escena narrativa que Valdés, com és habitual en el seu treball, descontextualitza i tracta com un estudi, projectant-lo a grans dimensions; en aquest cas utilitza, a més. un format lleugerament horitzontal poc habitual per al retrat.

El quadre és un exemple paradigmàtic de la producció de Valdés en un moment en què començava a perfilar-se el seu estil característic, absolutament personal, que li va permetre a la fi distanciar-se decididament de qualsevol relació estilística amb l’Equipo Crónica. Les primeres arpilleres amb temes procedents de la pintura clàssica, realitzades a mitjan dels anys vuitanta, presentaven una pintura més diluïda, aplicada en grans taques planes amb una textura mat que aportava visibilitat a les rugositats de les teles cosides. Cap a finals d’aquella dècada l’oli, mesclat per l’artista mateix, va començar a tornar-se més dens i grumós, amb un aspecte matèric i una textura que facilitava l’aplicació amb grans gestos sobre unes teles que al seu torn, començaven a mostrar més irregularitats, esquinçalls i superposicions. Com pot apreciar-se al present quadre, l’obra adquireix finalment d’aquesta manera una presència més corpòria, mentre es revist també d’una gran riquesa de textures.

Aquesta és probablement la primera citació pictòrica de Valdés referida al Renaixement italià. Però és, a més, la primera obra que presenta un cap, tret de context i tractat com un detall, amb aquestes grans dimensions. En els anys següents, els retrats o els caps que ocupen tota la superfície de la tela de grans formats es van convertir en una constant en el treball de Valdés.