Aquests quatre esbossos concebuts com autèntics modellinos, per a ser presentats al poderdant, són preparatoris per a les corresponents pintures al fresc de les petxines de la Col·legiata de Xàtiva. D’acord amb el relat de l’erudit Marcos Antonio de Orellana, José Vergara Ximeno va escometre aquesta obra sent molt jove, pel que es tracta del seu primer encàrrec important: …En la colegial Xátiva, a los 18 años de su edad, pintó al fresco los quatro carcañoles y se le dieron 200 Ls (libras). Aquest comentari d’Orellana permet datar l’obra entre 1744-1745, sent el seu argument la narració dels passatges al·lusius a quatre de les vuit Dones fortes de la Bíblia: Miriam, germana de Moisès i Aaron, Abigail, Judith i Esther.

La importància de l’encàrrec va fer que el jove pintor s’enfrontara a aquest treball amb total dedicació, com així ho confirmen els diferents dibuixos preparatoris que es conserven al Museu de Belles Arts de València, que ja van ser identificats i relacionats amb les pintures de la Col·legiata de Xàtiva, en l’estudi que vam efectuar el 1984, amb motiu de la seua catalogació.

Es tracta d’un important conjunt, que ens permet conèixer aquest treball desaparegut de Vergara, atés que les pintures es perdrien el 1886, amb motiu de l’enfonsament de la cúpula de la Col·legiata. En línies generals es podria dir que als quatre esbossos es parteix de la idea apuntada en els dibuixos, encara que s’aprecien notables diferències sobretot al paisatge i als elements arquitectònics, menys desenvolupats a les pintures, en les quals adquireixen una major rellevància les figures de les protagonistes, a fi que els diferents passatges bíblics fossen llegits visualment amb total claredat, ja que havien de veure’s a molta distància, en estar situats molt alts, a les petxines de la volta del creuer de la Col·legiata.

L’argument de l’escena de La profetessa Miriam, reprodueix el passatge bíblic del Llibre de l’Èxode 15, 19-21, on es narra el moment en què Miriam canta a Déu, en agraïment, per haver permès als israelites travessar el Mar Roig.

L’escena d’Abigail davant el rei David presa del Llibre de Samuel 1, 25-27, mostra el moment en què Abigail, esposa de Nabal, ix a la trobada del rei David i es prostra davant ell, intercedint pel seu marit, alhora que li mostra els presents necessaris per a l’abastiment de les seues tropes, que li havia negat el seu espòs.

La composició relativa a Judith amb el cap d’Holofernes presa del Llibre de Judith 13, 11-15, presenta la jove i bella heroïna triomfant, en el moment de mostrar, davant les muralles de Betúlia, el decapitat cap, agafat pels cabells, del general Holofernes, causant del setge de la ciutat.

El motiu del quart esbós, Esther davant Asuero, extret del capítol XV de Llibre d’Esther, recull el moment en què l’heroïna bíblica es desmaia en els braços de la seua donzella, en presència del seu espòs el rei Asuero, al qual havia acudit per a intercedir pels jueus.

Aquests quatre esbossos realitzats per José Vergara en un moment molt primerenc de la seua carrera, ens permeten apreciar la mestria del jove pintor a l’hora de resoldre les diferents escenes, adaptant-les perfectament a la superfície triangular de les petxines, aconseguint composicions d’una gran agilitat i dinamisme, com ja s’advertia en els dibuixos preparatoris. Per les seues característiques cal considerar-los esbossos de presentació realitzats amb la finalitat de mostrar l’obra al poderdant, abans de ser realitzada al fresc i aconseguir la seua aprovació, en tractar-se, a més, del primer encàrrec rellevant escomès per José Vergara, que amb el pas del temps es convertiria en una de les figures rellevants de la pintura valenciana del segle XVIII.