L’obra representa una composició d’aparença abstracta amb un joc de rectangles negres i plans, de diferents formats, coronats per un semicercle que, com si es tractara d’una paleta de pintor, mostra un ventall de taques de color aplicades directament des dels distints tubs i la mescla d’alguns d’aquests.

Forma part d’una sèrie pintada per Manolo Valdés per a la seua primera exposició individual a la Galeria Maeght de Barcelona després de la mort de Rafael Solbes. Pertany, per tant, a un moment inicial en la trajectòria individual de l’artista després de la mort de Rafael Solbes, un període en què l’artista cercava activament un llenguatge propi, allunyat de l’empremta de l’Equipo Crónica.

En aquesta composició s’endevina, pel semicercle del cabell que corona els rectangles, la figura de la Reina Mariana, motiu iconogràfic heretat d’Equipo Crónica que és tractat ara d’una manera nova que no té res a veure amb les interpretacions anteriors. La sèrie sencera a què pertany està dedicada a aquesta figura velazquenya i aplica en cada cas distintes claus lingüístiques procedents de la història de l’art. El quadre que ens ocupa és el més abstracte de la sèrie —l’únic que no al·ludeix en el seu títol a la reina Mariana— i interpreta la figura fent referència a la supremacia. L’articulació dels rectangles negres tradueix la modulació del cos de la reina a un llenguatge geomètric i abstracte. La correlació entre els cossos es reconeix amb claredat al context de la sèrie; també en relació amb algunes de les escultures realitzades en la mateixa època. En aquest sentit, destaca la proximitat formal amb aquelles articulades a partir de seccions de cons i cilindres de fusta, a la manera modular de Fernand Légér.

El quadre apareix, al seu torn citat, agrupat junt amb altres de la sèrie, en alguna de les vistes de l’estudi d’una sèrie pintada l’any següent, en la qual Valdés interpretava l’obra Estudi roig que Henri Matisse va pintar en 1911.