L’obra Retrat de Mart ratlla a ratlla, pertany a la sèrie Rostre que l’artista Manuel Boix realitza en 2003. Mijançant la tècnica mixta l’autor expressa els detalls d’un semblant, que sorgeix des d’una lectura imaginària del personatge mitològic de Mart. Destaca l’equilibri del color i de la llum, subratllat per la divisió de la figura de gest hieràtic que, representada amb dos plans, accentua les ombres des d’un relleu quasi escultòric. Aquest recurs va ser empleat amb anterioritat en altres dues peces –Rostre amb somriure de vidre (2001) i Esbós per a un retrat en un revolt (2002-2003)–, on la partició no es detenia a la superfície del llenç, sinó, principalment, al rostre, com ocorre ací. Amb aquesta sèrie, Boix utilitza una peça de gran format per continuar investigant les possibilitats del discurs figuratiu per mitjà del rostre humà. Per aquesta raó, el realisme pròxim a la idea de serenitat i bellesa, és alterat per l’artista amb la incorporació d’un gargotejat efectista de línies que enfosqueixen una part del rostre i distorsionen la imatge compacta. La composició s’acosta a la fórmula del dibuix renaixentista amb la particular resemantització del tema i de la seua plasmació quasi monocroma al llenç. D’aquesta manera, Boix destaca per presentar la imatge des del recurs experimental de la tècnica i la narrativa, sense necessitat de trencar amb la pròpia tradició. La peça es troba en bon estat de conservació.

Des dels anys seixanta, Manuel Boix destaca per presentar un nou realisme, combinant la revisió d’episodis històrics, des d’una lectura renovada del seu context social, literari i sobretot humà. No sols com a pintor, sinó també com a escultor, il·lustrador i gravador, l’artista desenvolupa per mitjà del retrat una sèrie de fórmules basades en el tenebrisme i l’abundància d’expressius clarobscurs. Amb textures a vegades matèriques i informalistes que combinen el carbonet amb l’oli o la grisalla (en aquest cas utilitza una tècnica mixta), serà el gran format la superfície més habitual per a la pintura de Boix, i també la característica identificativa en el traçat del seu dibuix, pròxim a l’estètica gòtica i renaixentista. A més, l’accentuació de les formes i els volums converteix els seus treballs en una explícita combinació de pintura escultòrica, però els retrats de l’artista no romanen només com a testimonis d’una plàstica: hi ha un missatge crític darrere dels seus temes recurrents, com en les Germanies o la guerra, per exemple. En aquest sentit, Joan Fuster afirmava que “la proposta estètica de Boix no es pot separar d’una proposta ètica subjacent”.

Mart, el déu de la guerra, és presentat en aquesta obra des d’una reinterpretació summament personal. Trencant amb la seua tradicional iconografia, el personatge mitològic no porta cap detall que l’identifique com a tal: no porta casc de guerrer, ni cuirassa, ni arma, ni tampoc la seua pell està coberta de sang. El seu gest digne, d’aparent tranquil·litat, cobert per una sèrie de línies, que descriuen una quadrícula desordenada, envolta la imatge amb un teixit de protecció enfront de la batalla. La figura connecta amb els episodis mitològics del Mediterrani que l’autor utilitza com un fecund imaginari en els seus treballs i destaca l’element recurrent en Boix com és el rostre. Lluny de distorsions, l’autor aposta pel detall rotund de la cara, presentada en primer pla, com un símbol de la guerra, accentuant amb aquesta idea la proximitat a la història de l’home. Alguns estudiosos troben un precedent, de l’obra que comentem, en la seua obra El somni finit de Mart (2003).

La peça va formar part de l’exposició Manuel Boix. El gest, la mirada realitzada a la Fundació Bancaixa el 2003.

Manuel Boix revela amb aquesta peça el resum d’alguns elements característics en la seua trajectòria: el rostre, el llenç de gran format, les tonalitats negres i la reinterpretació dels episodis de la història, des del compromís social.