Enriqueta García del Castillo va ser la germana menor de Clotilde, esposa de Sorolla, per tant, cunyada del pintor.

Nascuda el 1871, es va casar el 29 de novembre de 1897 amb Luis Moscardó. Amb motiu del matrimoni, Sorolla va realitzar un retrat del seu marit que dedica Al meu simpàtic cunyat/ J Sorolla/ 1897. Malgrat que el retrat d’Enriqueta està sense signar i dedicar, segurament el podem adscriure al mateix moment, encara que el fet que el quadre estiga sense acabar és segurament el que va fer que Sorolla no el signara.

D’altra banda, al Museu Sorolla es conserva una fotografia de 1897 que es considera com a possible retrat familiar de la boda d’Enriqueta i Luis, en la que es retraten amb la mare de la núvia, Clotilde del Castillo i altres tres homes no identificats.

El quadre d’Enriqueta i la fotografia del Museu Sorolla ens presenten una imatge diferent, ja que el vestit no és el mateix. Se’ns plantegen per tant distintes possibilitats: o bé la fotografia del Museu Sorolla no és del moment de la boda o bé el quadre no és un reflex fidel del moment, podent fins i tot no estar referit a la boda de la cunyada del pintor. Sorolla podria haver pretès d’aquesta manera fer el regal a la seua cunyada després d’aquell moment, canviant el vestit per un altre, per no tenir el document fotogràfic a copiar. És cert que a més la posa a la fotografia i el retrat d’Enriqueta també és distinta, com també ho és la posa d’Enrique Moscardó al seu retrat que sí que podem adscriure al moment de la boda gràcies a la inscripció, pel que en cap dels dos casos podem considerar que la fotografia fóra la base per a la composició dels retrats.

En tot cas, tant el retrat d’Enriqueta com el de Luis Moscardó són reflex de l’estreta relació que Sorolla va mantenir amb els seus cunyats, i que queda patent en la col·lecció de 61 cartes que es conserven al Museu Sorolla del matrimoni Moscardó. Per mitjà d’aquestes es reflecteixen múltiples aspectes personals: el dia a dia familiar, contant-se malalties, viatges i altres esdeveniments; el paper de Luis Moscardó en la gestió de l’herència d’Antonio García Peris, que va portar ell des de València per als seus germans polítics, o la preocupació que van sentir per Joaquín quan aquest va caure malalt el 17 de juny de 1920, arribant a oferir a Clotilde sa casa a Cullera perquè es recuperara. A més, un dels seus fills, Luis Moscardó García, va conviure durant un any amb la família Sorolla a Madrid, quan Sorolla ja estava malalt, pel que va mantenir una estreta relació amb els seus cosins Elena i Joaquín.

Aquesta estreta relació es reflecteix també en la col·lecció de quadres de Sorolla que van posseir, alguns regalats per l’artista, altres heretats d’Antonio García Peris, que van passar després al seu fill Luis, que va incrementar la col·lecció amb altres pintures que li va regalar el seu cosí Joaquín, obres que, per mitjà de Carmen Guillén Prat, conformen el grup més nombrós d’obres de Sorolla que posseeix la col·lecció Bancaixa.