L’any 1883, Sorolla és un jove pintor que intenta obrir-se camí en el món de l’art. En acabar els seus estudis a l’Escola de Belles Arts de València l’any 1881, havia provat fortuna presentant dues marines en l’Exposició Nacional de Belles Arts d’aquell any, sense aconseguir cap premi. En la següent convocatòria d’aquest certamen, el 1884, amb el llenç Dos de maig, obtindrà una medalla de segona classe i aquest mateix any es presentarà a la plaça de pensionat a Roma de la Diputació de València, que aconseguir amb la seua obra El Palleter declarant la guerra a Napoleó. A Roma, on romandrà des de 1885 fins a 1887, residint després a Assís, travarà amistat amb altres valencians residents a Itàlia, entre ells els germans Benlliure, Josep i Marià, i amb els que conservarà una estreta relació fins al final dels seus dies, ja a Espanya. Josep Benlliure, fins i tot, serà qui l’aculla a Assís, cedint-li sa casa.

L’ambient en què es movia Sorolla a Itàlia era per tant pura ebullició creativa, del que participaven mestres i professors, cercant el seu estil propi, aprenent els uns dels altres i prenent prestades tècniques, idees, inspiracions, estils i fins materials de pintura. Destaquem aquest fet dels anys formatius de Sorolla perquè a les obres primerenques del pintor és molt difícil establir-ne l’autoria sense gènere de dubtes, ja que l’estil canvia amb cada obra.

Ocorre així amb l’obra Retrat d’una dama, signat i datat en 1883, però que, no obstant això, presenta dubtes. És veritat que, per la data, el quadre es podria identificar amb l’obra que Bernardino de Pantorba cataloga com Retrat de la xiqueta Enriqueta García del Castillo, de 1883, fet que corroboraria la procedència de l’obra, que va arribar a la col·lecció Bancaixa per mitjà deCarmen Guillén Prat, nora d’Enriqueta. Tanmateix, al llibre Els Benlliure i la seua època es reprodueix una fotografia de l’estudi de José Benlliure a Roma en el que, al fons, es pot veure el Retrat d’una dama. Aquesta fotografia és d’una sèrie realitzada per Ribalta el 1905 a Roma3, i és cert que, desgraciadament, hi ha un personatge davant del quadre que tapa el lloc en què es troba la signatura de Sorolla avui. Per això, seria possible que el quadre ja estiguera signat i datat i es trobara a l’estudi de Josep Benlliure, però resulta estrany que aquest pintor, a Roma, guardara una obra que Sorolla hauria realitzat diversos anys abans d’iniciar la seua pensió. Tampoc no sabem com, anys després, l’obra va tornar a Enriqueta.

A més, en el cas que es tractara, com diu Pantorba, d’Enriqueta xiqueta, en l’època en que es pinta el quadre, 1883, aquesta tindria 12 anys, i la fisonomia del retrat és d’una dona més major. Els trets del retrat no concorden tampoc amb els d’Enriqueta, de qui conservem un retrat posterior (1888) junt amb les seues germanes.

Per totes aquestes circumstàncies, encara que l’obra està signada, és possible que es tracte en realitat d’una obra de Josep Benlliure, fins i tot d’un altre pintor, a qui posteriorment es va afegir la signatura de Sorolla.