Entre 1997 i 1999, Manolo Valdés va realitzar diversos retrats de qui pareix una mateixa model sense identificar, sense anomenar la retratada en el títol. Els títols es refereixen a aspectes de valor compositiu o cromàtic, a les combinacions de colors. Trobem una proximitat formal, a més dels mateixos trets facials —la mateixa model— en Retrat en blancs i marrons de 1997 o Retrat amb ratlles ocres de 1998, entre altres. Tant Matisse com a pretext com Homenatge a Matisse, ambdós de 1999, recorren al seu torn a la mateixa model. Uns anys més tard, en 2010, Valdés va realitzar una sèrie de pintures dedicades de nou a aquesta mateixa model de Matisse; però en aquesta ocasió, el títol genèric de la sèrie identificava la model com Dorothy.

Es tracta de Dorothy Paley, dona del col·leccionista Donald Paley, a qui Henri Matisse va retratar en 1936, en un dibuix que es conserva al Metropolitan Museum de Nova York. És sens dubte aquesta l’obra que Valdés pren com a referent tant per al retrat que ens ocupa com als altres casos esmentats dalt. Ofereix, com és habitual en la seua producció, diferents interpretacions o variants sobre la mateixa obra. Mentre observem major fidelitat al dibuix original en la sèrie de 2010, en el cas dels quadres de finals dels anys noranta, sembla raonable postular que Valdés pren el dibuix de Matisse a manera d’estudi previ a partir del qual investiga les distintes possibilitats plàstiques i formals que pot oferir un retrat imaginari a l’oli basat en un dibuix determinat. L’esperit experimental de la sèrie no sols es veu reflectit als valors cromàtics que destaquen en els diferents títols, sinó també en la llibertat amb què Valdés reinterpreta el dibuix, presentant la retratada amb major frontalitat que no en l’original. En aquest sentit la present obra ha de considerar-se un precedent de la sèrie de 2010 dedicada a Dorothy.