Jacqueline Roque va nàixer a París el 24 de febrer de 1926, de pare electricista i de mare costurera, que es va veure obligada a fer de portera en un luxós immoble del barri. Quan Jacqueline tenia només dos anys, son pare les va abandonar. Als vint anys, Jacqueline es va casar amb l’enginyer André Hutin, encara que de seguida el matrimoni va resultar un fracàs. El 1948 va nàixer la seua filla Cathy, amb qui Jacqueline va mantenir unes relacions sempre difícils. La família va viure durant un temps a Àfrica, fins que Jacqueline va abandonar el seu marit, sospitant que li era infidel. Es van separar i Jacqueline es va traslladar a Vallauris, al sud de França, on coneix Picasso en 1952. L’artista està en un moment de tensió amb Françoise Gilot que acabarà per abandonar Picasso junt amb dos fills Claude i Paloma. Jacqueline Roque treballava en la ceràmica de Madoura, malnom de Suzanne Ramié, taller de ceràmica de Vallauris amb el que Picasso col·laborava des de 1946. Jacqueline encarnava als ulls del vell mestre la bellesa de les dones espanyoles. El 1961 se’n van anar a viure a la casa de Notre-Dame-de-Vie, a Mougins. Es van casar el 2 de març de 1961 a Vallauris, i Jacqueline romandrà amb Picasso fins a la mort de l’artista el 8 d’abril de 1973.

Durant els anys 1954 a 1973 el rostre de Jacqueline es va repetir sistemàticament a les creacions de Picasso. Es transforma i canvia, fins i tot en moltes figures femenines s’endevina la seua presència per la mirada, la posició del coll o l’expressió. Durant quasi vint anys la va retratar repetidament; el 1962 es comptabilitzen més de setanta retrats de Jacqueline, asseguda, llegint o fent calça, amb el pèl recollit o solt, acariciant el seu gos o amb el seu gat a la faldilla, adoptant una postura infantil de cames encreuades sobre una engrunsadora, vestida a la turca o a l’espanyola, nua, o posant asseguda, com si es tractara d’una deessa.

Sobre el llenç (de suaus i alegres colors), el paper, les planxes de linòleum, el coure o sobre cartó retallat i plegat, apareix sempre individualitzada, observada, quasi espiada, per la penetrant mirada de Picasso. De vegades delicadament realista i en altres esquematitzada fins a l’extrem: la imatge que Picasso mostra de la seua segona esposa està plena de matisos.

Els retrats de Jacqueline destaquen per la seua serenitat, l’absència d’agressivitat i violència. Assossec en l’expressió i la mirada, de vegades un poc nostàlgica i llunyana, però sempre tranquil·la i atenta. Algunes vegades el cap sembla estar posat sobre un coll esvelt, que li dóna un aire d’ocell vigilant, expectant, mentre que altres, sotmès a personals transformacions, el rostre revela dos perfils, femení/ masculí, als que sembla unir un bes.

Els sis retrats que formen aquesta sèrie, realitzats el 1962 amb la tècnica del linogravat, es caracteritzen pels seus colors vibrants, el seu modelat exquisit i la seua inspiració cubista.

El final dels seus dies van ser de soledat. Jacqueline es va suïcidar d’un tir al pols a Notre-Dame-de-Vie el 15 d’octubre de 1986. Les sis estampes editades per la Galeria Louise Leiris de París el 1963 van ser estampades per Hidaldo Arnera el 1962 amb les matrius de linòleums originals gravats per Picasso. Se’n va fer una tirada de 50 exemplars numerats de l’1/50 a 50/50, més unes trenta-cinc proves d’artista, de les quals vuit estan signades per Picasso, i una és la que forma part de la Col·lecció Fundació Bancaixa.