L’obra Sal realitzada per Soledad Sevilla el 1998, integra elements vegetals, anunciant un clar allunyament de la seua anterior etapa composta per estructures geomètriques. Tanmateix, l’artista no renuncia a la investigació conceptual i espacial, ni a un particular accent en l’abstracció. Per mitjà de les masses d’oli la peça, de grans dimensions (200 × 400 cm), presenta una articulació de pinzellades que es repeteixen mecànicament, acompanyades de variacions subtils. Evocant una espècie de cascada de blaus i daurats, Soledad Sevilla teixeix en la peça Sal una sèrie de traços que construeixen una cortina vegetal composta de fulles de diferents formes i grandàries. El quadre en conjunt crea un espai infinit, sense cantells ni límits, on la superfície aconsegueix un entorn més enllà del llenç arribant a envoltar l’espectador en una atmosfera molt peculiar. L’estructura en el pla, junt amb el moviment del color i les dimensions de la tela, recorda la seua sèrie Insomnis, realitzada principalment entre els anys 2000-2003, encara que hi ha algunes peces anteriors a aquesta data. L’obra analitza les relacions entre llum, matèria i espai, i amb això l’artista aporta una lectura poètica i sensorial a les variacions geomètriques. La representació podria emular una vall on la superfície terrestre canalitza una sèrie de zones allargades i inclinades, creant variacions des de la utilització peculiar del color.

L’artista combina en l’obra Sal el rigor analític i l’ordre geomètric, amb la recerca d’una experiència emocional a partir del gest i la imprecisió expandida en aquesta cascada de color seriat. Iniciada en l’àmbit de la investigació conceptual des dels projectes d’algunes instal·lacions dels anys vuitanta, Soledad Sevilla, coneix l’obra de Jordi Teixidor i José María Yturralde i més tard s’incorpora al Grupo de Cálculo, a Madrid. No obstant això, la seua obra evolucionarà des de la figuració fins a l’informalisme, passant pel constructivisme i la geometria, fins arribar al que alguns denominen ‘abstracció lírica’ des de la investigació espacial, on cerca un equilibri entre el racional i l’emocional. En la pintura Sal l’autora utilitza el recurs de la combinació de reflexos per crear atmosferes mitjançant una pinzellada subtil. En aquesta línia havia treballat el pintor nord-americà Cliffor Stil (1904-1980), realitzant composicions de gran format cobertes per taques de color, dins de l’expressionisme abstracte. Aquests projectes connecten com a referents en la trajectòria de Soledad Sevilla i formaran part d’un tipus de tendència coneguda com pintura de camps de color.

D’altra banda, l’autora crea moviment a partir d’una pinzellada que reflecteix l’imaginari de la naturalesa, refermada en un color sòlid estès en tot el llenç. En aquest sentit l’artista afirma que «partisc d’una realitat, la vegetació que veig des de la meua finestra de Granada. Però vull que això no importe, vull que la realitat siga irreal». Per tant estem davant una pintura d’accent paisatgístic i romàntic, representada des d’una seriació que, no obstant això, no impedirà la seua personalització per mitjà del llenguatge de la peça. Integrada en una de les seues etapes clàssiques que va començar en 1997, quan es va allunyar dels entramats geomètrics, l’obra Sal reflecteix l’interès de Sevilla per la representació de masses orgàniques. Aquest procés també va implicar un canvi en el seu sistema de treball adoptant-hi l’oli en lloc de l’acrílic, el que permetria una pràctica més lenta i elaborada de la pintura. Com a conseqüència d’això, sorgeix un nou mòdul formal amb una pinzellada en forma de fulla, traçada des d’un gest particular i identitari de l’artista.

La pintura Sal simbolitza les espesses masses vegetals que ascendeixen i es despengen de les velles tàpies dels jardins de l’Albaicín i dels patis de Granada, ciutat en què Soledad Sevilla viu des de fa anys. Destaca per una banda la seua comunicació amb la naturalesa, protagonista del llenç, i d’una altra, la seua invitació cap a la implicació de l’espectador “dins de” l’obra, seguint una sèrie de fórmules espacials i experimentals.

L’obra Sal forma part d’un ampli i sòlid procés d’investigació de Soledad Sevilla, on els llenços de grans mesures, representant gegantines cascades vegetals, protagonitzen una nova fórmula d’abstracció, fins convertir-se en un dels trets més característics en la trajectòria de l’autora.