La xicoteta pintura representa Sant Joan Baptista, executada sobre taula, seguint la tradicional iconografia del sant, representat assegutt i assenyalant un corder que està a la seua esquerra i que alça les seues potes davanteres. El corder, entre les seues potes, sosté una creu en forma de banderí que l’identifica amb Jesús. És un esquema compositiu atentament elaborat. Sant Joan, amb la seua mà esquerra, subjecta un filacteri amb el text següent: “ECCE AGNUSDEI DEI QUI TOLLIT PE [ccatum mundi]”, en referència al títol de Corder de Déu que l’Evangeli de Sant Joan atorga a Jesús («Heus ací el Corder de Déu, que lleva el pecat del món»: 1;29).

Al fons de la pintura podem observar un paisatge muntanyós, on s’adverteix el perfil d’algunes edificacions a la seua cima, d’altres en un segon pla i un riu amb un pont mig enderrocat en primer terme, encara que pateix d’aquella atmosfera que tan subtilment es percep en altres obres joanesques. Potser això es dega a les dimensions de l’escena, ja que el seu format reduït és propi de panells que formaven part d’un banquet d’altar devocional, el que condiciona la falta de detallisme i precisió de les pinzellades.

Altres obres realitzades al taller dels Macip d’aquesta mateixa iconografia seria una de les portelles d’un tríptic que es conserva a la col·lecció Lladró (Tavernes Blanques, València), encara que en aquest cas el sant està mig agenollat sobre una roca, no apareix el Corder a l’escena i el model humà és més robust i amb l’anatomia un poc més definida.

La nostra obra presenta un estat de conservació òptim, encara que s’hi pot apreciar alguna intervenció de neteja, antiga, que no ha eliminat en la seua totalitat la brutícia; també s’observen diversos repintats.

És una obra que podem adscriure a la personalitat pictòrica de Joan de Joanes, però amb una probable participació de taller. És obvi que en gran part de la producció joanesca hàgem d’admetre una important col·laboració dels seus col·laboradors, tant per la quantitat d’obra que se li atribueix, com per la qualitat d’algunes obres. De fet, en la imatge digital infraroja que s’ha obtingut de la taula en qüestió pel Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida, no s’aprecia el dibuix subjacent que trobem en altres obres adscrites directament al mestre, d’una gran destresa i soltesa, potser, en aquest cas concret, a causa de la insistència i grossor de la capa pictòrica aplicada.

L’obra que analitzem és de bona qualitat —per bé que amb una tècnica una miqueta més sumària que l’exhibida en altres peces més adultes de Joanes—, amb formes formals elegants i amb aquesta mena de riquesa cromàtica i figurativa que va saber infondre Joanes a les seues obres, sobretot a partir de la segona meitat del segle XVI.