La Col·lecció de Vestits que van usar totes les Nacions conegudes fins al segle XVI. Dissenyats pel gran Ticiano Vecelio i per Cessar, el seu germà. Novament gravats amb la major exactitud per M., Librerías de Barco y Quiroga, es va iniciar el 1794 i es va publicar formant quaderns de vuit estampes. Les làmines de coure van ser gravades per l’Acadèmic de Mèrit de la Real Academia de San Fernando José Camarón Meliá. Es va posar a la venda al maig d’aquell mateix any, al preu de 6 reals cada quadern de vuit estampes. La publicació va ser anunciada a la Gazeta de Madrid del 13 de maig. El 30 de maig es publicava a la Gazeta de Madrid una segona notificació, en la qual, a més d’anunciar l’eixida del segon quadern, s’oferi l’opció d’adquirir la col·lecció il·luminada, amb una subscripció de 20 reals.
A aquesta col·lecció s’afegien, en els seus respectius llocs, alguns vestits que faltaven en la de Ticià, trets dels més vertaders originals per professors del major mèrit dels segles passats, com així es deia en l’anunci de la Gazeta, que va continuar anunciant l’eixida dels següents quaderns durant la resta de l’any. L’entrega de nous quaderns es va fer entre 1795 i 1796. La Gazeta de Madrid de 29 de juliol de 1794 informava que a partir del vestit vint-i-nou la lletra ja no seria gravada a l’aiguafort, com als vestits anteriors, sinó a burí. També s’anunciava la subscripció a València, casa Carsí, de les estampes no il·luminades.

Aquestes col·leccions naixien amb la finalitat de donar a conèixer els models dels vestits en els diferents països, tant els d’èpoques precedents, com les contemporànies amb el moment de l’edició. A Espanya no es van publicar col·leccions d’estampes de vestits fins a la segona meitat segle XVII, sent la primera la de Juan de la Cruz Cano y Olmedilla (Madrid, 1734-1790), publicada el 1777 amb el títol Colección de trages de España. Aquesta sèrie va tenir un gran èxit i va ser la predecessora de les col·leccions d’Antonio Rodríguez Onofre (València, 1765-Madrid, 1825) Miguel Gamborino (València 1760-Madrid, 1828) i José Ribelles (València, 1778-Madrid, 1835), els tres formats inicialment al si de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de la seua ciutat natal.

José Juan Camarón Meliá va obrir la totalitat de les làmines de la col·lecció, mitjançant la tècnica de l’aiguafort sobre coure i, tal vegada, animat per l’ingrés de les làmines en la Calcografia, el 22 de novembre de 1804 va sol·licitar el nomenament de Pintor de Cambra, amb un sou de 15.000 reals, amb l’obligació de donar els dibuixos a la Calcografia, sol·licitud que no va ser acceptada (Arch. Histórico Nacional, Consejos, leg. 11287, núm. 29.- Catálogo General de la Calcografía Nacional, Madrid, 2004 núm. 2866-2949, pp. 297).