A la tardor de 1906 Sorolla va visitar La Granja (Segòvia) per primera vegada, de forma fugaç i quedant decebut per no poder pintar els seus jardins. Així li ho va escriure a la seua esposa, Clotilde: “És llàstima que el temps siga tan fresc i humit per a pintar els bells jardins de la Granja. Me’n vaig trist per açò i més encara perquè la tardor, amb tant de to groc i els marbres de les fonts,
ha de ser cosa magnífica, en fi, paciència. Una altra vegada serà”.

Aqueixa “una altra vegada” vindria l’any següent, en 1907, un any complicat per a Sorolla i la seua família, ja que va començar amb la convalescència de Maria, filla major del pintor, que havia caigut malalta de tuberculosi a finals de l’any anterior. Per a la seua recuperació, Sorolla decideix traslladar-se amb tota la família el 14 de gener al Pardo, a la finca La Angorilla, propietat del seu amic Carlos de Urcola. La preocupació per la salut de la seua filla farà que Sorolla decidisca no viatjar a Alemanya per atendre les seues exposicions a Munic, Düsseldorff i Colònia, inaugurades a partir de febrer de 1907. El que Sorolla no acompanyara els seus quadres va ser sens dubte decisiu per a l’escàs èxit de vendes a Alemanya, encara que les exposicions van ser molt visitades i les obres admirades pels artistes. Tanmateix, l’any serà fructífer per al pintor, ja que aprofitarà per traslladar-se durant l’estiu a La Granja, on Maria continuarà el seu restabliment i el pintor podrà realitzar els retrats dels reis i el príncep d’Astúries que volia que presidiren la seua següent gran exposició internacional a Londres. L’estada a La Granja va començar al juliol i va acabar avançat el setembre, la qual cosa va permetre que Sorolla tornara a contemplar la tardor amb els seus grocs, com havia comentat a Clotilde en la seua carta i com plasma en Tardor. La Granja. Dels 32 quadres que Sorolla pinta a La Granja en 1907, almenys 16 són paisatges sense figures i en alguns queda patent la seua fascinació pels tons tardorencs. L’entorn era l’ideal per a desenvolupar el paisatge en l’obra de Sorolla, que havia començat a realitzar de manera intensa després de les seues campanyes amb el seu gran amic i especialista en aquest gènere Aureliano de Beruete. Però a més, els mesos de Sorolla a La Granja donarien pas a una nova visió del paisatge: la pintura de jardins, a què Sorolla es dedicarà en els anys següents, sobretot durant els seus viatges a Andalusia. D’aquesta manera, a La Granja, Sorolla troba un nou camí en la seua pintura, un canvi que es percep en Tardor. La Granja, on el jardí d’arbreda frondosa del primer pla encara deixa veure les muntanyes al fons.

Els quadres de la campanya estival de 1907 serien mostrats l’any següent en l’exposició de Sorolla a Londres, i els que no es van vendre van tornar a figurar a Nova York, Buffalo i Boston, ja el 1909. Alguns van ser venuts en aquestes exposicions, però el quadre de la col·lecció Bancaixa té una història molt diferent. Sorolla va regalar aquest quadre al seu bon amic el doctor Sandoval, a qui Sorolla va obsequiar amb diverses obres i al que va fer cinc retrats, un dels quals es conserva al Museu del Prado i un altre a la Hispanic Society of America, formant part de la Galeria d’Espanyols Il·lustres. A la mort del doctor, Tardor. La Granja va ser adquirit pel deixeble i gendre de Sorolla, Francisco Pons Arnau, per a ajudar la família del doctor.