Amb l’obra Triste Herencia! Joaquim Sorolla va rebre, en 1900, el Grand Prix i una medalla d’honor en el Certamen Universal de París. La pintura recrea una commovedora escena en la qual es mostra un grup de xiquets de l’asil de Sant Joan de Déu banyant-se en la platja del Cabanyal, a València. El frare encarregat de la seua custòdia està ajudant un xiquet que camina amb crosses i que presenta característiques físiques semblants a les produïdes per la poliomielitis.
Després d’este llenç, Sorolla va prosseguir amb la seua pintura de denúncia social amb obres com Aún dicen que el pescado es caro (1895). Ambdues són crítiques audaces de la crisi social de fi de segle. L’aparició de la discapacitat en les representacions artístiques més comunes està associada a la pobresa i la degradació física general del cos.
A la dreta del quadre s’observa una ombra que diuen és la de l’artista mateix.
A partir d’esta obra es considera que Sorolla va començar el seu període de major maduresa, amb les seues obres relatives al mar i la vida dels pescadors.
Triste Herencia,
de la Col·lecció Bancaixa, viatjarà hui a Madrid per a formar part de l’antològica dedicada a l’obra de Joaquim Sorolla. Gràcies al patrocini i el decisiu suport de Bancaixa, el Museu del Prado oferirà al públic, des de finals de maig a principis de setembre de l’any 2009, l‘extraordinària oportunitat de contemplar reunides al voltant d’un centenar de pintures de Sorolla. En l’exposició s’exhibirà una selecció d’un centenar de llenços que suposen el recorregut més ambiciós traçat fins ara sobre allò millor de la producció de l’artista i que inclourà totes les obres mestres de Sorolla i aquelles que més fama li van donar.
A la important selecció, procedent de museus i col·leccions de tot el món, se sumarà també l’enlluernador conjunt dels catorze monumentals panells de la Visió d’Espanya, pintats per Sorolla per a la Hispanic
Society
of America, de Nova York, des d’on han viatjat per primera vegada en la història
, gràcies a l’acord de Bancaixa amb la Hispanic Society, per exhibir-se a Espanya i que constitueixen el més fastuós projecte decoratiu de la fecundíssima carrera d’este mestre, a més del vertader epíleg i síntesi de tota la seua producció.
Notes tècniques
Bancaixa va adquirir l’obra el 28 de maig de 1981 a l’Església de l’Assumpció de Nova York.
El marc sobre el qual apareix muntada l’obra és original.
Abans de viatjar al museu del Prado per a formar part de la mostra antològica que està preparant la pinacoteca espanyola, esta obra només ha eixit de la seua ubicació en dues ocasions. Va ser prestada a la Royal Academy de Londres i també al museu Guggeheim de Nova York.
El transport de l’oli és delicat ja que per a viatjar ha de ser desemmarcat.
Col·lecció Bancaixa
El patrimoni artístic de Bancaixa reuneix més de 5.000 obres de les més variades èpoques i disciplines. Destaca la seua col·lecció de pintura que
està composta per obres que comprenen des del s.
xv fins als nostres dies. Bancaixa també és propietària d’una més que ressenyable col·lecció d’escultura formada principalment per obres de reconeguts autors del nostre segle (encara que es mostren també obres del
xviii i posteriors), esta col·lecció ofereix un recorregut per les principals tendències de l’escultura moderna.
